Les retallades (a l’educació) que ja patim i les que s’acosten

A la darrera reunió de la Coordinadora Interinstituts de Castelló del 29 d’octubre es va parlar de la conveniència de fer un resum de les retallades que patim. Això és el que es pretén amb aquest text.

 Els treballadors i treballadores de l’ensenyament tenim una triple condició:

-Som treballadors/es, com els de qualsevol altre sector de la producció o els serveis.

-Formem part de la Funció Pública.

-Treballem al sector de l’ensenyament.

Des que al maig de 2010 van començar les retallades en sèrie per contentar “els mercats”, tot i que ja abans s’havien fet algunes, l’allau de mesures contra el conjunt dels treballadors/es ens ha afectat en els tres aspectes. A continuació es relaciones les més importants, que poden ser estatals o autonòmiques, segons l’administració encarregada d’aplicar-les.

1. Accions contra el conjunt de la classe treballadora

•Reforma laboral de juny de 2010 (acomiadament més fàcil i barat, ETTs a la Funció Pública, …)

•Reforma de la negociació col·lectiva de 2011 (individualització, despenjaments, …)

•Reforma del sistema de pensions de gener de 2011 (rebaixa de pensions, més anys de cotització, jubilació als 67 anys, …)

•Reforma laboral de febrer de 2012, que aprofondeix la de 2010 i la de la negociació col·lectiva.

Hi ha altres més puntuals però també significatives: repagaments, exclusió de centenars de mils de persones de la cobertura sanitària, reducció de la prestació per desocupació en un 10% (el moment del ¡Que se jodan! d’Andrea Fabra), supressió dels 450€ de la pròrroga,…Ara es volen impedir les jubilacions abans dels 65 anys.

Tot això ens afecta: s’aplica als interins/es, ha implicat la cancel·lació de la jubilació voluntària amb indemnització als 60 anys, etc. És un error pensar que tot això no va amb nosaltres. També ho pensaven molts laborals fixes i des del 29 d’octubre se’ls pot acomiadar amb 20 dies d’indemnització tot i haver fet oposicions. És un altre error pensar que les retallades salarials o de drets als funcionaris no afecten a la resta de la classe treballadora.

Es pot veure amb exemples:

-Es diu que els funcionaris han d’acceptar rebaixes salarials perquè són uns “privilegiats” ja que tenen un treball fixe. És una manipulació, però quan la immensa majoria siguen precaris, el dret a l’estabilitat serà percebut com a un privilegi i fàcilment suprimit.

-Si es congela i/o redueix el salari dels funcionaris, perquè no s’ha de fer igual al sector privat, com reclama la patronal? En eixe cas obliden que la reducció es justificava per un suposat privilegi i ara es vol fer extensiva a la resta.

-Si la reforma laboral permet els ERO lliures a l’empresa privada, perquè no a la pública? El president de la CEOE ho reclama amb insistència; de moment ja ho han aconseguit amb el personal laboral. És a dir, els drets de tots els treballadors i treballadores són comuns; quan un sector millora la resta té més fàcil millorar, però també al contrari. El corporativisme no sols és insolidari, també és un suïcidi.

2. Accions contra el conjunt de la Funció Pública

•Rebaixa salarial estatal del 5% de maig de 2010 (la primera retallada de caràcter general).

•Tres anys consecutius de congelació salarial: 2011 (IPC 2010: 3,0%), 2012 (IPC 2011: 2,4%) i 2013 (IPC fins octubre: 3,5%). Total: pèrdua del 8,9%, per ara.

•Pèrdua de part de les retribucions complementàries (a l’ensenyament del P.V., el 50% dels sexennis, pel Decret 1/2012, rebaixa que pot superar el 7%)

•Pèrdua de la paga de Nadal pel RD 14/2012, per la que a més a més cotitzarem.

•Forta reducció salarial en cas de baixa (-50% els tres primers dies, -25% del quart al vinté), pel Decret Llei 1/2012 modificat pel RD 11/2012.

•Possibilitat d’ERO al personal laboral fixe, tot i ser-ho per oposició. Des del 29 d’octubre se’l pot acomiadar amb 20 dies per any d’indemnització. Exemple: bidells d’Institut. Ja sols quedem els funcionaris/es, que serem els següents.

3. Les darreres retallades a l’ensenyament públic

Reial Decret Llei 20/2011 (desembre 2011, estatal)

•Sols es cobriran un màxim del 10% dels llocs de treball vacants per jubilació, etc

Decret Llei 1/2012 (gener 2012, País Valencià)

•Els treballadors/es interins/es no cobraran l’estiu

•Nova retallada salarial (sexennis)

Actualització del Pla d’Estabilitat (abril 2012, estatal)

•La despesa educativa de tot l’estat baixarà un 21,3% fins a 2015 (11.000 milions d’€ a l’any)

Reial Decret Llei 14/2012 (20 d’abril de 2012, estatal)

•Les baixes sols es podran substituir a partir del desè dia lectiu.

•Les ràtios augmenten un 20% (30 a Primària, 36 a ESO i Cicles, 42 a Batxillerat)

•Augmenta la jornada lectiva del professorat.

•S’ajornen al curs 2014/15 els nous Cicles Formatius

•Pot haver una única modalitat de Batxillerat als IES.

•Augmenten fortament les taxes universitàries

Taxes als Cicles Formatius Superiors (2012, Madrid i Catalunya)

•Madrid: 200€ per matricular-se a primer curs dels CFGS

•Catalunya: 360€ pel primer curs i 180 pel segon dels CFGS

Projecte de Pressupostos de l’Estat per a 2013 (setembre de 2012)

•Es redueix un 14,4% la partida d’Educació

•L’apartat de beques i ajudes baixa un 3,5%

•Tercera congelació salarial consecutiva als treballadors/es públics.

Projecte de Pressupostos de la Generalitat Valenciana per a 2013 (octubre de 2012)

•Es redueix un 9,6% la partida d’Educació.

Conseqüències de tot això:

•És més car estudiar, els estudis són una mercaderia més

•És més difícil obtindre una beca o ajuda a l’estudi

•Les aules estan més massificades.

•El professorat té més classes, atén a més alumnat i cobra menys

•L’oferta d’estudis s’ha reduït

•Les plantilles de professorat s’han reduït en els darrers tres cursos, sobre tot en aquest.

•Molts centres tenen problemes per a funcionar per falta de pressupost (cas dels menjadors, la neteja no és diària, etc)

•Al curs 2012/13 es dediquen 1000 milions menys a educació a tot l’estat, amb 136.000 alumnes més.

Les perspectives: més retallades i privatitzacions, si no aconseguim impedir-ho

•Disminució de les inversions i pressupostos dels centres.

•Supressió de més grups el proper curs. Eliminació de línies a Primària i d’una modalitat de Batxillerat a alguns centres.

•Més massificació, amb la generalització de les noves ratios màximes.

•Noves rebaixes salarials, de la plantilla dels centres i de les substitucions.

•Augment de les taxes universitàries i implantació a la resta d’estudis no obligatoris (Cicles, Batxillerats, EOI, etc).

•Reducció i impagament de beques, reducció de menjadors i transport escolar.

•Major presència i influència de les empreses en la Universitat i la FP.

•Creació dels CIS (Centres d’Iniciativa “Social”), centres privats en terrenys públics cedits.

•Creació dels centres de titularitat pública i gestió privada.

•Augment dels concert amb els centres privats, també dels nivells no obligatoris.

•Consideració de la xarxa pública com a subsidiària de la privada.

I ara sorgeix una nova amenaça, la LOMCE, que caldrà estudiar, però de la que tot el que arriba és alarmant (segregació d’alumnat, més privatització, paper de les direccions, com queda el professorat, …)

1-Convindria, no obstant, no oblidar d’on venen veritablement les mesures; com s’ha modificat la Constitució en estiu per una trucada telefònica. O com s’ha fet una reforma laboral, s’ha baixat el salari als funcionaris, s’ha reduït la prestació per desocupació i s’ha pujat l’IVA per una carta del BCE a l’anterior president del govern. Cal, en definitiva, distingir entre qui decideix i qui executa, entre poder i govern.

Anuncios

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión / Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión / Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión / Cambiar )

Google+ photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google+. Cerrar sesión / Cambiar )

Conectando a %s